dissabte, 28 d’agost del 2010

...Saber perder...



Saber perder es algo que sin duda se me da bien. La misma historia de siempre; hacer ganar a otro en detrimento a la propia victoria; por bondad? por amor? por poco amor propio quizá? No lo sé. Puedo saber que empiezo a estar cansada de no entender nada, de los autocastigos por no ser siempre quién desean que sea. Qué deseo ser yo realmente? Seguramente necesitamos tres vidas para poder responder con cierta determinación y la pregunta se convierte en el enigma de la humanidad. Y perder al fin y al cabo qué significa? qué es? Para mi una lección, un nuevo aprendizaje que aún y haciéndote temblar hasta caerte te hará más fuerte, te sacará una piedra del camino que la próxima vez verás venir y la podrás esquivar sin rasguños, sin esas heridas que cuestan tanto de cicatrizar y que aún cicatrizadas dejan una huella, una marca inborrable en la piel. Y aún viendo la derrota como algo bueno, enriquecedor, una se cansa de estar siempre sabiendo perder porqué jamás he sabido si también se me da bien ganar...si la vida es un juego de naipes dónde a veces se gana y a veces se pierde...y si ese resultado se tiene que tomar con cordura, sea el que sea.

Dudo de todos mis esquemas tanto...que miró a la mesa y no veo partida alguna.

(Text de la inspiració del moment...no sé perquè se'm repeteix tan el títol d'aquest llibre, per cert, 100% recomanable pels qui vulguin històries reals)


3 comentaris:

  1. Gran llibre, millor autor. Només tres llibres, tots tres recomanables. Trobo que tenim gustos molt similars. Per cert, ja apareixes enllaçada al meu bloc. Salut!

    ResponElimina
  2. No l'he llegit encara. Però sóc fan dels altres "Cuatro amigos" (llegit 2 vegades) i "Abierto toda la noche" o "Abierto hasta el amanecer" (mai recordo exactament el títol, però és igual, jajaj).

    No dubtis a comentar més llibres que llegeixis. Jo ho faré, quan hi torni.

    ResponElimina
  3. Bé, no sabem mai si saber perdre també és una victòria, oi?

    ResponElimina