...Yakamoz...

Tenint en compte que la inspiració no arriba estaria bé aclarir (si es pot, clar) el nom del blog. Annouk és com molt evident, de fet, gairebé m'identifico igual amb aquest nom que amb el meu propi des del dia que vaig veure Chocolat i la filla portava aquest nom.

Però...i Yakamoz? Per què? D'on ve? La veritat és que la història d'amor entre jo i aquesta paraula ve d'un article al diari "El Periódico" (de l'any 2006 potser, ni idea) que parlava de l'elecció de la paraula més bonica del món. Explicava que Yakamoz va ser considerada la més bonica. I ara bé, què vol dir? Si la paraula ja és bonica el seu significat ho és molt més. Yakamoz significa en turc "el bell reflex de la lluna sobre l'aigua".

Podeu entendre que la meva vena bohèmia s'enamorés perdudament de 7 lletres oi? Perquè l'aigua i el reflex és una imatge de fusió entre aigua i foc, per molt que la lluna ens regali freqüentment un fred blanc tots l'hem vist en algun moment taronjada o tots sabem perfectament per quin motiu brilla. I és aquella brillantor barrejada amb l'aigua que li dóna un dinamisme infinit allò que ens hiptonitza, ens eclipsa, ens deixa sense paraules i ,amb sort, sense pensaments per un instant. Perquè (ja ho he dit mil vegades) però l'aigua i el foc són els dos únics elements que em podria quedar hores mirant sense apartar-ne els ulls, sense cansar-me i (re)descobrint a cada lleu moviment un motiu per sentir.