Benvinguda al món, Aina

Ara que et tenim aquí, ara que ja et podem veure la carona, tocar-te i agombolar-te vull escriure't unes paraules per no oblidar-les mai.
Miro els teus peuets i em semblen la cosa més dolça del món, també la més fràgil. I és que un nadó és la fragilitat personificada però alhora la més gran fortalesa. Sense saber-ho acabes d'encetar el camí de la vida. Ara ens sents bé però no ens veus i olores a la mare des de lluny i quan sents la seva veu et calmes, també la del pare. Pagaria el que fos per saber que sommies quan somrius dormint o quan t'espantes, em sembla que aquest és un dels grans misteris de la humanitat.

Aviat, a nosaltres ens passarà rapidíssim, aniràs creixent, aprenent, el teu cervell serà una esponja que ho retindrà tot, el bé i el mal. Viuràs coses que no t'agradaran, passaràs moments dolcíssims també. T'abraçaran més que mai, tindran cura de tu més que mai i entre tots intentarem fer-te la vida fàcil.
Ara que et tinc a davant vull fer-te una promesa. Prometo vetllar per tu, pel teu camí, però no et treuré cap pedra, cap esgarrapada. Vull que siguis una persona forta, però no forta com s'entén socialment, la persona forta és la que diu què sent i què pensa i no s'amaga. No vull que t'amaguis de ser qui seràs, creu en tu, al final és tot el que et queda.

Vull explicar-te mil contes, cantar-te mil cançons, que m'estimis, però també voldré caure't malament quan calgui. No et vull demanar res, no vull esperar res de tu i tampoc vull que ho esperis de ningú, perquè petita princesa a la vida naixem i morim sols. Això si, que trobis tantes mans al camí que t'alleugereixin l'equipatge, vull ser una d'aquestes mans. I vull que tu siguis una mà per d'altres persones. Vull ensenyar-te a volar però no vull que agafis el mateix rumb. Tens a les mans un tresor que es diu vida, per molts cops que et doni, n'has de tenir cura, és l'únic que tens. Has nascut valenta i espavilada i els teus pares t'estimen i et desitgen, tu encara no saps la sort que has tingut, però ho sabràs.

Et podria escriure moltes línies més però no trobaré les paraules que puguin descriure el sentiment de veure't per primer cop ni com n'ets d'important per a mi. Encara no ho saps tampoc, però passi el que passi, siguis com siguis, t'agradi o no el meu camí i el dels teus, nosaltres serem al teu costat la resta de la nostra vida.