Gil de Biedma...

A principis d'aquest any vaig gaudir mirant la pel·lícula "el cònsol de Sodoma" que ens parlava de la vida del poeta Jaime Gil de Biedma. A més de ser una vida d'allò més peculiar pels temps en què va viure, la pel·lícula ofereix poesia recitada. Pels qui no sabeu de qui parlo. És considerat un dels poetes més influents del segle passat tot i que no és precisament gaire reconegut. En la seva vida i obra es destaca la dualitat; d'una banda és un burgés i treballa a una multinacional i d'altra banda aconsegueix exprimir la seva vida de poeta tot convertint-se en un reivindicador de causes socials, per exemple, la homosexualitat.

Ara que ja esteu situats us deixaré la que considero per mi la millor perla de la seva obra...sobretot l'última frase, per molt que ho intento mai he aconseguit treure-me-la del cap. Espero que us agradi i que us arribi.

No es el mío, este tiempo.

Y aunque tan mío sea ese latir de pájaros
afuera en el jardín,
su profusión en hojas pequeñas, removiéndome
igual que intimaciones,
no dice ya lo mismo.

Me despierto
como quién oye una respiración
obscena. Es que amanece.

Amanece otro día en que no estaré invitado
ni a un instante feliz. Ni a un arrepentimiento
que, por no ser antiguo,
-ah, Seigneur, donnez-moi la forcé et le courage!-
invite de verdad a arrepentirme
con algún resto de sinceridad.
Ya nada temo más que mis cuidados.

De la vida me acuerdo, pero dónde está.